Energia neta per a tot els habitants de la Terra

Es calcula que uns 1.300 milions de persones no tenen accés a l’electricitat a casa seva. Això és aproximadament un 20% de la població mundial. A més, s’estima que un 40% de la població a tot el món cuina a diari usant carbó vegetal, fusta o carbó mineral com a combustible per escalfar els aliments, els gasos dels quals provoquen greus malalties pulmonars i fins a 2 milions de víctimes mortals (la major part dones i nens).

Tenir electricitat a casa vol dir, per exemple, que els nens puguin fer deures quan es fa fosc. O poder bombejar l’aigua per regar els camps, disposar d’aliments frescos o de medicines en bon estat.

Per lluitar contra aquesta situació la Organització de les Nacions Unides ha creat un programa d’actuació amb el nom de Sustainable Energy For All (Energia Sostenible per a tothom). Aquest programa pretén assolir els següents objectius a l’any 2030:

  • Objectiu 1. Tots els habitants del planeta han de tenir accés a serveis energètics moderns. Cosa que permetrà:
  1. Una millora de la productivitat agrícola.
  2. Una millora en la salut de les persones.
  3. Crear noves oportunitats de treball i de negocis i millorar l’economia.
  4. Potenciar el paper de la dona en la societat.
  • Objectiu 2. Haver aconseguit doblar el ritme de millora actual de l’eficiència energètica al món, per mitjà de:
  1. Ús de sistemes d’il·luminació i aparells electrodomèstics que consumeixen menys energia.
  2. Ús més eficient dels combustibles d’origen fòssil (derivats del petroli com ara la benzina, el gasoil, el fuel i el querosè).
  3. Ús de sistemes elèctrics més fiables.
  4. Reducció del cost de l’energia per a les persones.
  5. Redistribució i aprofitament de l’energia que actualment es llença.
  • Objectiu 3. Aconseguir doblar el pes de les energies sostenibles (energies inesgotables i netes; vent, aigua, solar, biomassa i geotèrmica) al món en el mix energètic mundial, cosa que permetrà:
  1. Disposar d’energia en nuclis de població que no tinguin accés a les xarxes de distribució energètiques.
  2. Reduir l’impacte ambiental.
  3. Reduir la variabilitat dels preus de l’energia.
  4. Crear oportunitats de negoci per a nous emprenedors.

Com fer-ho? Involucrant els països desenvolupats perquè treballin en millorar l’eficiència energètica i en el desenvolupament de sistemes energètics més sostenibles i facilitant que els països en vies de desenvolupament adoptin models energètics moderns i sostenibles. Una feinada per fer.

Com treballar al Taller de Tecnologia

La matèria de Tecnologies (col·loquialment ‘tecno’) és una matèria nova pels alumnes de 1r d’ESO. I com que hem de treballar molt en projectes i activitats pràctiques, passem força hores del curs al Taller, aquest espai amb eines, andròmines i materials de tota mena.

Per als alumnes es tracta d’un espai nou i diferent de l’aula convencional. Demana per tant, algunes pautes d’actuació diferenciades.

Per treballar-les, aquest curs alguns alumnes de 1r han fet un conjunt de pòsters online explicant les normes de treball al Taller. Per fer-ho, han usat l’eina Glogster (glogster.com) que permet crear pòsters visuals a internet amb efectes de tota mena (animacions flash, vídeos, àudios, etc.). Com que els pòsters resultants estan a la xarxa, poden ser fàcilment compartits a través de les xarxes socials.

Aquí teniu alguns dels pòsters objecte del seu treball (feu clic a les imatges):

Un braç hidràulic amb quatre moviments

Aquí estem de nou per explicar-vos el munt de coses que fem els tecnòlegs (alumnes/professors) del Can Peixauet.

Avui us podem ensenyar un  projecte “cinc estrelles”  que han fet els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Tecnologia.  Es tracta -ni més ni menys- que del muntatge d’un braç hidràulic. Braç hidràulic? Què carai és això?

Bé, la hidràulica és la part de l’enginyeria que tracta sobre les propietats mecàniques dels fluids. O sigui, que gràcies a l’aigua i d’altres fluids com ara l’oli, podem moure portes, comportes, braços d’excavadores, i els trabucs dels camions de transport com ara aquest:

Camió amb trabuc (part mòbil posterior) hidràulic.

En el següent vídeo fet per l’Adel i el Vrezh podem veure els quatre moviments diferents que pot fer el braç construït per ells. En lloc de cilindres hidràulics hem utilitzat xeringues.

Heu fet un bon treball, nois!

Construïm un polispast

Bé, aquest curs estem estudiant les anomenades màquines simples a segon d’ESO. Això de simples ve del fet que fan la seva funció amb un únic pas. Un exemple: la roda. Una altre: la politja, que és una roda acanalada (amb un canal o espai) per on hi passa una corda.

Bé, quan fem servir politges fixes combinades amb politges mòbils (que pugen i baixen acompanyant la càrrega) tenim un enginy anomenat polispast. La gràcia d’aquesta màquina simple és que ens permet reduir notablement l’esforç que hem de fer per pujar una càrrega… tantes vegades com el nombre de politges mòbils que tingui el polispast, multiplicat per 2. Quin gran invent! Observeu el següent polispast comercial:

Fig. Aquest polispast comercial, redueix l’esforç de la càrrega per 1,2,3…per 6! (ja que té 3 politjes mòbils)

Doncs, per què no construir un model experimental de polispast amb les nostres mans? Doncs, això és el que estem fent, i com a prova podeu fer un cop d’ull a aquestes fotos i veureu com estem desenvolupant el nostre treball:

La tècnica de la femella-contrafemella ens permet fabricar un topall amb dues femelles, de forma que la politja no es mogui horitzontalment.

Construint el polispast.

Construint l’estructura del polispast.

On the air…again!

Hola de nou.

Després d’uns mesos de silenci degut a motius “aliens a la nostra voluntat”,  ja tornem a ser aquí per explicar-vos noves històries i també algunes cabòries.

En els propers posts us explicarem alguns dels projectes que hem estat fent darrerament… Please, stay tuned!

Construïm un electroimant

Bé. Resulta que tot corrent elèctric genera un camp magnètic. En d’altres paraules, que tot corrent elèctric es comporta com un petit imant. Primera conclusió: com estem envoltats de cables elèctrics per tot arreu, vivim envoltats també de petits camps magnètics. Sort que la nostra estructura òssia no està feta d’acer, níquel o cobalt!

També resulta que si fem passar un corrent elèctric per un cable enrotllat  -bobina en diuen, o sigui un cable enrotllat en diverses voltes o espires- amb un cable de coure d’1 metre de longitud, aquest camp magnètic serà ara una mica més gran. I encara resulta que, si aquesta bobina l’enrotllem a un nucli de ferro (un cargol, per exemple) el camp magnètic creixerà una mica més. O sigui que tindrem un imant més potent.  Serà suficient per aixecar uns quants clips?

Hem anat al taller a provar-ho. Anem a veure… Sí, sí, sembla que els llibres no s’equivocaven…

Construint l'electroimant.
Electroimant

Cable de coure enrotllat al voltant del nucli de ferro.

Un cop connectat el conjunt nucli-bobina a la pila, es genera el camp magnètic.

Funciona!

El gruix del nucli influeix en la potència del camp magnètic generat.

Potser ara entenem una mica millor com s’ho fan a les empreses de desballestament de vehicles per aixecar aquelles tones de ferralla amunt i avall.

Una aplicació tecnològica centenària. Antic electroimant industrial (1914) en funcionament. Observeu que es poden veure els dos cables d’electricitat a la part superior esquerra de l’electroimant. Font: wikimedia commons

Visitem l’exposició ‘Camps Invisibles’ al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona

Aquest dimecres (30/11/11) hem visitat l’exposició ‘Fem Antenes’ del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona amb el grup 2.4 de segon d’ESO.

L’exposició ens ha endinsat dins del misteriós món de les ones electromagnètiques, i en concret de les ones ràdio. Ara bé, en lloc de centrar-nos en els aspectes tècnics d’aquestes ones que ens permeten parlar pel mòbil, connectar-nos via WiFi o veure la TV, hem pogut veure un seguit de peces fetes per artistes d’arreu del món que tenen com a centre d’interès les ones electromagnètiques. Ciència i art o art i ciència, com ho preferiu. Fins i tot hem descobert un artista americà que converteix les radiacions electromagnètiques de Júpiter en escultures! Jo flipo!!!

També hem pogut comprovar els efectes bàsics de l’electromagnetisme quan un imant cau per un tub de coure (brutal), descobrir que en una gàbia de Faraday (gràcies Sr. Faraday) els mòbils no sonen i construir-ne una de portàtil per als mòbils (no pel nostre, sinó pel des altres, perquè no ens molestin quan estem amb ells).

Un agraïment per l’equip del Centre d’Art Santa Mònica que ens han guiat per l’exposició durant dues hores, per la seva professionalitat i -no poca cosa- òptima capacitat divulgativa.

Fem d'antenes

Sintonitzem la FM amb el nostre cos
Podem sintonitzar qualsevol emissora amb el nostre cos…
Una gàbia de Faraday
Aquí els mòbils no serveixen per res… (gàbia de Faraday)